Aquest dimarts a la tarda es va desenvolupar la primera Trobada de voluntariat del CECAS de l’any. Es va realitzar en un entorn inigualable, molt bonic: la Comunitat Terapèutica de Can Puig, a Sant Cugat del Vallès. Hi van poder assistir 14 voluntaris i voluntàries de les 31 que actualment donen el seu temps lliure en benefici de la missió de l’entitat, i sobretot, en benefici dels nostres usuaris i usuàries. Van venir tant persones voluntàries del centre d’Acollida, com de Can Puig com de Tarragona.

D’entrada, el director de Can Puig, en Sergio González, i diferents usuaris, ens van fer una visita per les instal·lacions i l’entorn de la Comunitat Terapèutica. A l’acabar tant en Sergio com el director general del CECAS, en Ferran Solé, van recordar la importància que té pel CECAS el binomi professionals – voluntariat, i com quan no hi és el darrer, es nota la seva falta.

Després de la visita i els discursos de presentació del patró Antoni Campreciós, hi va haver un temps llarg per compartir l’experiència de cada persona voluntària. Discursos emocionants i engrescadors que van animar la jornada.

En Frederic (seguiment de subministraments) va recalcar del seu voluntariat “la satisfacció de donar-se als altres”. La Gemma (suport a cuina) es va emocionar molt perquè va reconèixer que li aporten més els usuaris a ella que al revés, que la fan sentir “una més”, que comparteix “molts bons moments” i que quan no pot venir al CECAS a fer el voluntariat, ho troba a faltar. En Toni (reforç escolar) va indicar que els usuaris tenen més cultura del que sembla, ja que quan els ensenya a escriure, a llegir i/o matemàtiques, i sobretot al parlar de gent famosa, ho ha pogut comprovar. L’Oriol (acompanyaments) començà indicant que era el més veterà (porta més de 30 anys de servei al CECAS) ja que “el voluntariat és una altre addicció” i és “un goig el contacte amb ells”. L’Emi (taller de teatre) va voler posar en solfa el fet que “el voluntariat (li) fa valorar molt les coses”, ja que està “fent el bé, aportant alguna cosa” i n’aprens molt d’ells. Va acabar molt emocionada al dir que aquest voluntariat “és una de les relacions més boniques que he tingut a la vida”. La Betty (cuina, acompanyaments) va exposar que el voluntariat d’acompanyaments és clau per “fer companyia a uns usuaris que per ells tot plegat és molt dur i que amb el fet de compartir, els fa més lleugera la càrrega que porten”. En Jaume, tresorer del CECAS i antic voluntari, va indicar que “vull tornar a fer voluntariat al CECAS perquè ho trobo a faltar, sobretot el contacte directe”. La Lali (taller de dibuix) va recordar els familiars que havien fet un voluntariat a l’entitat abans que ella i el fet que sent voluntària “reps molt”, “aprens moltíssim” i tens “una connexió amb ells” molt maca. Tant ella com el Ciscu (suport jurídic) surten molt contents el dia que acaba la jornada de voluntariat. A més, en Ciscu va explicar la relació amb una treballadora social del CECAS per “facilitar-lis la vida” a les persones usuàries que tenen temes judicials pendents de resoldre. En Pedro (dinamització esportiva) porta més de 10 anys fent voluntariat i ha tingut la sort de trobar-se amb 3 usuaris ja rehabilitats a Barcelona que “se’n recorden de tu, amb molta estima”. Com diu el Paco (distribució d’aliments) “la vida m’ha donat moltes coses i vull tornar-li quelcom” a través del voluntariat. En Giuseppe (activitats culturals) va destacar que “l’experiència t’omple molt”. Finalment, l’Adelaida (cuina) va dir, emocionada, que se sentia molt a gust i que s’havia sentit molt estimada.

En Ferran Solé va voler recordar que totes les persones voluntàries aportaven molt a l’entitat i a les persones usuàries, i que són un exemple i un referent per les persones drogodependents perquè es senten descol·locats coneixent persones que dediquen el seu temps lliure desinteressadament als altres.

Abans de berenar i poder saludar als usuaris de Can Puig, el gestor del Coneixement, en Joan Ramon va realitzar una excel·lent exposició sobre la drogodependència tot explicant com el CECAS va ser capdavanter parlant de rehabilitació i reinserció de les persones drogoaddictes, als seus inicis, i com al 2005, també ho va ser, creant una Comunitat Terapèutica especialitzada per dones drogodependents davant els bons resultats del tractament diferenciat. També va exposar com la drogodependència afecta als llaços socials i al procés de maduració de la persona drogodependent. I com és d’important que tinguin contacte amb persones voluntàries i professionals perquè s’activin, tinguin relació amb entorns saludables, i s’animin a deixar de consumir drogues. Per ells i elles, el voluntariat és un estímul per connectar-se més amb un mateix i amb la societat. A més, la diferència entre l’equip de professionals i l’equip de voluntariat rau en el fet que els i les professionals ataquen el problema, per tant, generen tensió en la persona drogodependent, en canvi, el voluntariat és l’espai de relax i lleure, de descompressió, que necessiten per compensar tot el treball terapèutic.

Al finalitzar l’exposició, ens vam emplaçar a la segona Trobada de voluntariat del CECAS de l’any 2023 a la Comunitat Terapèutica de Tarragona per aprofundir en l’atenció especialitzada a dones.

 

 

Joan Gil, tècnic de Suport a Direcció (responsable de voluntariat)