Dijous 28 d’abril, en Ferran Solé, director del CECAS ha participat de la jornada que la Fundación UNAD, la Red de Atención a las Adicciones. La jornada s’ha celebrat a Barcelona, a la seu de FIATC Seguros. S’ha presentat l’estudi de “La situación de las personas con adicciones en las prisiones españolas. Una visión con perspectiva de género”. La investigació presenta, des de la perspectiva de gènere, la realitat de la població reclusa amb problemes de drogodependències i els seus contextos per a promoure polítiques públiques orientades a prevenir la comesa de delictes vinculats a les addiccions.

L’estudi, s’ha realitzat a partir d’una mostra de més de 1.000 persones recloses de llibertat, 77% homes i 23% dones, de 18 centres penitenciaris d’arreu de l’Estat Espanyol (14) i pels Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Cataluña (4): Brians I, Wad Ras Dones, Wad Ras homes i Puig de les Basses.

Els resultats evidencien la necessitat de les persones recloses de ser visibilitzades i escoltades, d’incloure més recursos sanitaris en les presons i d’incidir en altres tipus de tractament, contrarestant l’excessiva medicació. En el cas concret de les dones, senyala la discriminació generalitzada pel fet de ser dones i reclamen una igualtat efectiva entre homes i dones en l’entorn penitenciari. En aquest sentit, des de la UNAD recorden que la aplicació d’una sentència només aboca la pèrdua del dret a la llibertat de manera que altres drets, com el de la igualtat i la salut, no es poden desatendre.

Pel que fa al perfil de dones i homes enquestats dels Serveis penitenciaris de Catalunya, es destacà que l’home té en la seva majoria nacionalitat estrangera. Un de cada quatre té alguna malaltia mental diagnosticada. Per altra banda, la discapacitat física reconeguda està present en un de cada dotze. Una altra dada significativa és que el 12% no compta amb cap recurs d’habitatge quan surti de presó. Pel que fa al seu entorn i en general no té parella però sí fills o filles, tot i que la meitat dels casos no compte amb la custòdia.

Les dones participants de la mostra, en la seva majoria, son de nacionalitat espanyola i la seva incidència amb problemes de salut és superior a la dels homes: una de cada tres té alguna malaltia mental diagnosticada i una de cada quatre té alguna discapacitat física reconeguda. El percentatge de dones recluses que no tenen cap recurs residencial quan surten de presó és del 25%. Pel que fa al seu entorn, en general no té parella però sí filles o fills, i en un percentatge elevat no té la seva custòdia.

El 75% del total de les dones enquestades, inclòs Catalunya, reconeixen haver patit violència física, el 80% maltractament psicològic i el 75% assenyala haver patit violència sexual en algun moment de la seva vida. Tant en dones com en els homes, en general, existeixen antecedents familiars de consums problemàtics de substàncies.

Les diferents reflexions i ponències de les taules que han conformat aquesta jornada de la UNAD sostenen que la presó no és l’entorn idoni per intervenir gran part de las persones que pateixen el problema de l’addicció. En vista al seu perfil, podrien ser tractades pels serveis comunitaris de la xarxa amb l’adequat seguiment del sistema penal.

Per altra banda, les diferents aportacions de la jornada han ofert una sèrie de propostes a l’Administració pública que passen per canviar la cultura penitenciària cap a una cultura del diàleg i la no violència; promoure la participació comunitària i incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits del sistema.

 

Ferran Solé i Mianes, director general del CECAS