Aquest 23 del 3 de 2023 hem celebrat al Palau Macaya de Barcelona la trobada anual i formativa del CECAS per voluntaris, col·laboradors, professionals de l’entitat i professionals del nostre sector que també ens han acompanyat. Entre uns i altres ens hem reunit un total de 87 persones. El títol de la Jornada ha estat: Perspectiva de gènere. Necessitat i/o protocol. L’ambivalència del subtítol obeeix a la premissa de que si els professionals i col·laboradors que hem de captar la realitat concreta no som sensibles a aquesta necessitat, a l’hora d’atendre el nostre col·lectiu de persones dependents a les substàncies  ni es podran confeccionar protocols útils, ni podrem interpretar quan i com aplicar els que puguin estar elaborats.

En primera instància, la Benvinguda a l’acte ha estat emesa per Ramon Tous Quintana, vicepresident del CECAS. Ferran Solé Mianes, director General de l’entitat ha presentat la Memòria Social 2022 de la fundació, centrant el seu discurs en les persones que col·laborem d’una manera o altre en la tasca quotidiana d’acompanyament als nostres usuaris.

La perspectiva de gènere porta força temps desenvolupant-se, però actualment ha aflorat en el debat públic com una necessitat per la millora del benestar particular i general de les persones. Bona part de la societat es planteja revisar i qüestionar les nostres mirades respecte a aquest tema. Temes tant transversals com la sexualitat, la identitat de gènere i cap a on va dirigit el desig de les persones nodreixen aquesta perspectiva.

La primera exposició del matí ha estat a càrrec de la metgessa, doctora en Salut Pública, especialista en Medicina Interna i Teòloga feminista Teresa Forcades i Vila, amb el titol: Riquesa i complexitat de la sexualitat humana. Del Gènesi als nostres dies. De forma clara, nítida i concreta Teresa Forcades ens ha presentat com la sexualitat humana s’expressa de múltiples maneres de forma natural, presentant-la des de diferents eixos. Ens ha parlat de l’eix corporal, conformat per les diferents realitats cromosòmiques, gonadals i genitals; l’eix subjectiu, determinat per la pròpia fenomenologia de cadascú i que construeix les diverses identitats de gènere (home/dona/trans/no binari/fluid…); i l’eix, condicionat també per la subjectivitat, de cap a on es dirigeix el desig sexual de la persona: heterosexualitat, homosexualitat, bisexualitat, asexualitat, pansexualitat,…Més que una classificació o categorització,  Teresa Forcades ha descrit aquelles variables d’observació que afavoreixen de forma dinàmica la captació de la variabilitat, diversitat i complexitat de la sexualitat humana.

La segona ponència: Treball sobre la masculinitat, violència sexual i consentiment, ha estat presentada per Lluc Pagès Rovira, filòsof, educador social, docent de la UNED i especialista en Maltractes i Violència de gènere. En el nostre context cultural, molts aspectes de la masculinitat tradicional de caire patriarcal,  obstaculitzen la visió i acceptació de les diferències  que configuren l’ample panorama de la diversitat sexual. Generen discriminació, conductes sexistes, de dominació i provoquen conflictes i malestars que molts cops van lligats als historials de la problemàtica addictiva. Lluc Pagès, ha fet un repàs d’alguns estereotips masculins i rols de gènere (autosuficient, protector, procreador, proveïdor…)  que constitueixen la masculinitat hegemònica. Ha exposat com la desconnexió emocional de la masculinitat és va condicionant i forjant des de les primeres etapes de la infància, com alguns rituals d’iniciació la continuen modelant  i fins a quin punt l’ús i abús de drogues entre els grups masculins afavoreixen de forma emmascarada per la química alguna mena de connexió, però reforcen els trets de la masculinitat hegemònica. S’ha explicitat en què consisteix la violència sexual masclista, derivada d’una sexualitat de tipus fal·locèntrica, heterosexual, coitocèntrica i dominant. Trets que entorpeixen el poder gaudir del plaer mutu, d’una experiència més global del plaer corporal i que molts cops alimenten la cultura de la violació. Finalment s’ha entrat en la noció del consentiment.

Algunes claus per treballar les noves masculinitats serien la millora de la connexió  emocional i de competències com l’empatia (parlar en primera persona, confidencialitat, no jutjar) o desenvolupar les cures en l’àmbit familiar i entre els homes. El foment de la reafirmació personal i l’empoderament seria el treball de la dona davant aquesta masculinitat hegemònica i el masclisme.  En conjunt, Lluc Pagès ens ha presentat molts conceptes i elements per l’observació i l’anàlisi de la realitat psicosocial de forma àgil, entenedora i amb un grapat de pistes bibliogràfiques per continuar coneixent sobre la matèria.

Per la tarda, s’han organitzat 5 grups de debat i treball per els assistents a l’acte. Un per voluntaris i col·laboradors i quatre més pels professionals de l’entitat. L’objectiu ha estat el poder posar de relleu els conceptes de cada ponència que han pogut despertar més interès i de quina manera aquestos es poden posar en pràctica.

Després dels grups hem passat tots els participants a la Sala d’Actes per fer una posta en comú. Gemma Suelves Esteban, Directora Tècnica de l’àmbit assistencial del CECAS, ha coordinat l’espai en la que cada portaveu ha exposat sintèticament el que ha debatut.  En acabar Gemma Suelves ha tancat les Jornades convidant als diferents equips de l’entitat a reunir-se en grups de treball per anar construint i perfilant la nostre mirada des de la perspectiva de gènere des de cada dispositiu.

 

 

 

Joan Ramon Farré Huguet, psicòleg de l’Àrea de Gestió del Coneixement del CECAS.