Ahir dia 29 de setembre, començada la tardor, al claustre del Seminari conciliar de Barcelona, vam fer un entranyable comiat al que ha estat durant tants anys com des de 2014, Director de Càritas Barcelona, el nostre i ben nostre Salvador Busquets. Organitzat per la gran colla del seu mateix equip i col·laboradors, va transcórrer en un ambient de familiaritat i amistat. I es que en Salvador s’ha guanyat la confiança, reconeixement i devoció de tothom. La feina que ha arribat a fer durant aquests anys es d’un abast inqüestionable i d’un esforç sense treva.
Mentre encara el sol s’afegia pletòric a la festa entre les palmeres i traspassant columnes, es va iniciar l’acte amb unes paraules de Mn. Josep Maties, diaca permanent i delegat episcopal de Càritas de Barcelona. Va saber introduir-nos en la celebració amb una glossa molt ben dita i un elogi del treball d’en Salvador i recalcant que deixa el seu testimoni de franquesa, d’haver estat un capdavanter que ha sabut fer equip i que per tant facilita i fa possible un traspàs pacificador i ple de confiança en el present i futur. Al mateix temps va explicar com finalment s’havia fet públic hores abans, el nomenament del seu successor com a Director, el Sr. Eduard Sala, ben conegut per la seva magnífica trajectòria a Càritas de la diòcesi i amb un gran bagatge previ en altres fundacions. Ell mateix va prendre la paraula tot seguint i ens va commoure a tots pel seu emocionant discurs, fent una semblança de la tasca, compromís i alhora tarannà del seu Director fins aquest moment. Senyalant la seva capacitat per conèixer i saber captar les necessitats més rellevants, urgents i emergents de la societat, dels més vulnerables i petits i sempre sabent trobar els camins i recursos eficients i concrets per fer possible posar remei, ajudar, animar, fer-se present com a Càritas. Li va saber agrair personalment la seva reconeguda disponibilitat a tota prova i sempre. I remarcant haver sabut construir equip amb respecte, estimació i autèntic esperit de col·laboració. I sobretot ens va deixar dit que en Salvador havia sembrat molt i bé i que per tant i encara durant anys a venir, recolliríem fruits d’aquesta sembrada. Finalment va agrair el seu nomenament tot posant-se a disposició de tothom amb el mateix esperit i compromís com fins ara, treballant a l’equip de Càritas tot fent esment de la seva gran tasca de complicitat i que ben segur seguirà al front de Càritas Barcelona.
Va tocar el torn del mateix excels jubilat. En Salvador Busquets desbordat per la sorpresa d’aquest homenatge va començar agraint a tothom, presents i absents, aquesta mostra de reconeixement tan sentida i joiosa. Les seves paraules com ens te acostumats van ser d’agraïment i afecte tant al seu equip més proper amb qui ha treballat colze a colze com a les fundacions que han estat capdavanteres en la tasca de Càritas com Formació i Treball, com Habitatge Social i altres i a tots els treballadors i voluntaris que hi han posat la seva part esforçada i decisiva. També va fer un esment concret i explícit a CECAS que sota l’aixopluc institucional de les Càritas diocesanes de Catalunya, treballa en el camp de la reinserció de persones addictes a drogues. I va expressar el goig d’haver portat amb convicció i fidelitat la Direcció de Càritas Barcelona, tot fent equip, bastint complicitats -que tots hem sabut- i en moments difícils com han estat les crisis dels darrers anys, sanitàries, econòmiques, socials. Escoltant-lo, crec que tots vam sentir ben endins el que hem rebut personalment d’ell i de les seves reflexions, discerniments, conviccions, experiència i recolzament. Es d’aquelles persones que n’estàs molt cofoi d’haver-les conegut i tractat.
Faltava la guinda final. Va ser per ell una altre sorpresa i a més aquesta amb una aura d’immens regal familiar. Les seves dos filles Eulàlia i Marta, van sortir a la palestra i amb una emoció continguda i un seriós guió no exempta de ironia i bon gust, van anar desgranant les seves vivències i reflexions, transmetent una pluja d’agraïment, afecte i reconeixement pel pare. Com no podia ser d’altre manera, ell va reconèixer que tot allò que semblava no era prou explícit en les converses del dia a dia, les filles i ben segur la seva dona, també al seu costat, s’omplien de la seva virtut i excel·lència professional que bé captaven, sobrepassava horaris, espais i temps. I per tant elles sabien de què anava la pel·lícula i han crescut amb l’exemple del pare.
Bé. Després van arribar els regals, sempre amb dedicatòria i bona sintonia, com un música amable. Els aplaudiments i complicitats no van faltar.
No cal dir que finalment vam passar a les abraçades personals i les converses, mentre fèiem honor a les menges i begudes que amb generositat ens esperaven a taules i bones mans dels cambrers. No cal dir que tots ens vam sentir ben acompanyar en una munió fraternal de persones representants, treballadors i voluntaris de diverses Fundacions i de camps socials i d’Església.
Cal esmentar a Neus Bru, secretària personal d’en Salvador que amb tot l’equip ha sabut endegar la preparació de la jornada portant-la a bon port. Tot l’agraïment.
Per part de CECAS hi vam assistit en Ferran Solé com a director general i jo mateix com a vicepresident. Vam saludar al Sr. Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. També vam conversar amb Mn. Salvador Bacardit, rector del Seminari i que havia estat també Delegat de Pastoral social i que per cert ara exerceix, Mn. Joan Costa que també va assistir a l’acte.
Finalment expressar amb tota fermesa el nostre sempre agraïment al Salvador que ha estat per CECAS un bastió de fermesa i solvència. El seu compromís, dedicació, convenciment de la tasca de la Fundació i el seu constant recolzament han estat decisius. I sabem molt bé que ho seguirà sent allà on sigui, com assessor i coneixedor de CECAS. A més, la seva disponibilitat no ha tingut mai fronteres. Per tant es un adéu ben guanyat però que te gust de retorn, de seguir sent un referent i un amic camí enllà.
Ramon Tous.
Vicepresident de la Fundació CECAS
