Avui 26 d’octubre s’ha celebrat a Saragossa l’Assemblea de Presidents i Directors de la Confederación de Entidades para la Atención a las Adicciones – CEAA. Per part de la fundació CECAS han participat el tresorer de la Confederación, Antoni Campreciós i el director de CECAS, Ferran Solé.
La reunió s’ha celebrat a la seu del programa Tarabidán que gestiona la Fundación Centro de Solidaridad de Zaragoza. Han participat també les entitats de Fundación Centro de Solidaridad Interdiocesano de Huesca, la Fundación Gizakia i la Fundación Jeiki.
La primera part de l’Assemblea s’ha treballat l’aprovació de l’informe d’Auditoria dels comptes anuals del 2022, l’aprovació de la previsió de tancament dels comptes anuals del 2023 i finalment s’ha informat per part de les entitats presents, l’estat d’execució i justificació dels programes subvencionats amb fons europeus 2022.
La segona part de l’Assemblea hem pogut reflexionar sobre la realitat actual en l’àmbit de las drogoaddiccions i cap a on podem caminar en el futur. Per fer aquesta reflexió ens ha acompanyat en Xavier Ferrer, Doctor en Psicologia, especialista en psicologia clínica i promoció de la salut. És actualment Dir. Del Màster en Drogodependències de la Universitat de Barcelona i Dir. Tècnic de la Fundació Salut i Comunitat – FSiC. La presentació s’ha fet a partir del document del PND: INDICADORES CLAVE SOBRE DROGAS Y ADICCIONES, 2023 Alguns aspectes rellevants: la cocaïna es manté amb una tendència a l’alça moderada. La heroïna tendeix a la baixa i el Cànnabis des del 2013 es manté de manera més estable en adolescents però continua creixent en adults. L’Alcohol però continua i continuarà present amb la resta d’altres drogues: una dada significativa és que el seu consum en adolescents (28%) sembla estable en el darrer mes; almenys no sembla anar a pitjor, i en aquest sentit es valora el treball de prevenció que s’està fent, tot i que sabem que serà molt difícil eradicar-lo. Pel que fa al joc patològic sembla que va a la baixa.
Després d’aquesta primera lectura de la realitat varem compartir la reflexió de cap a on poden anar les addiccions. Aparentment es preveu que no hi hagi un greuge general de l’augment de les addiccions. Sí s’apunta cap a un allargament de l’edat de consum, amb una pluralitat de diferents estils de perfils de persones que consumeixen, i en conseqüència més persones en edat avançada. Aquesta realitat suposarà l’atenció a un perfil de persones usuàries en deteriorament cognitiu i vers unes necessitats específiques: interacció d’aquest col·lectiu de persones grans a la societat.
Un segon apunt de la reflexió compartida ha estat la perspectiva de gènere i en concret atendre la realitat de dones consumidores de drogues i que pateixen violència, sense oblidar el col·lectiu de dones amb fills.
Varem compartir també la reflexió dels programes de metadona preguntant-nos si podem oferir quelcom millor del que estem oferint avui als usuaris “aparcats” que reben metadona.
Una altra realitat que varem reflexionar arran del document presentat pel psicòleg Ferrer ha estat la realitat de les persones amb trastorn mental. Aquestes, necessiten d’un tractament intensiu atenent la seva realitat, i una avaluació acurada dels programes per part dels professionals que argumenti aquest tipus de tractament; així com un treball en xarxa amb les entitats que ens hi dediquem per valorar què hem de millorar en aquest àmbit.
Pel que fa les addiccions comportamentals amb o sense substància se’ns alertava que totes les addiccions son comportamentals; algunes amb substància i altres en comportaments i sens convidava a no caure en el perill de banalitzar el que és l’addicció a les substàncies i les seves conseqüències: no tot cau en el mateix sac.
La darrera part de la reflexió ens hem centrat amb la necessitat de la formació dels equips professionals interdisciplinaris. En Ferrer destacava que el treball en addiccions és una especialitat complexa. Cal una formació acurada i especialitzada dels equips: Aprendre en equip és després treballar interdisciplinàriament.
Al final de la sessió es va parlar de la nova droga que fa estralls en aquests moments a EEUU, el Fentanil. Ara per ara sembla que a Europa no té molt de mercat. Tota l’experiència viscuda durant dècades amb els injectables (heroïna) va estigmatitzar molt, fent disminuir molt aquest tipus de consum que continua a la baixa en aquests darrers anys.
El posterior diàleg ha estat molt enriquidor. Cada entitat ha compartit el seu punt de vista i possibles plans de futur en atenció a les addiccions. El dinar compartit ha posat punt i final a la jornada on hem pogut continuar amb la reflexió i comunicació des de la realitat de les entitats de la Confederación
